Com triar els colors del saló en funció de les vistes

Blog d'interiorisme

Com triar els colors del saló en funció de les vistes

Quan el paisatge entra a casa: com triar els colors del saló en funció de les vistes

Qui té la sort de viure amb vistes a la muntanya sap que aquell finestral ho canvia tot. Canvia la llum, canvia l'humor, canvia la manera com perceps l'espai segons l'estació. Però hi ha una cosa que no sempre es pensa bé des del principi: el color de l'interior de casa teva dialoga constantment amb el que passa a l'altra banda del vidre. Si aquest diàleg està ben resolt, l'efecte és extraordinari. Si no, el saló més bonic del món pot semblar discordant sense que sàpigues ben bé per què.

En aquest projecte que vam fer a la Cerdanya, vam voler que el saló fos una extensió visual del paisatge, no un contrast. La vall verda, les muntanyes en blau grisós, el cel blanc de l'hivern i els ocres del camp a la tardor són una paleta molt concreta. I aquesta paleta va ser el punt de partida per decidir cada material, cada teixit i cada to de l'interior.

No decorem mirant catàlegs. Decorem mirant per la finestra. El paisatge ja et diu quins colors vol a dins.

La base de tot és el principi que més ens agrada aplicar en aquestes situacions: fer servir els neutres de l'interior per amplificar el color de l'exterior. Si a fora tot és verd, blau i gris, a dins apostem per blancs trencats, beixos càlids, cremes i grisos suaus. Aquests tons no resten protagonisme a les vistes, sinó que les emmarquen i les fan aparèixer encara més vives quan entres a l'habitació. És el mateix efecte que té el passe-partout en un quadre: el blanc del voltant fa que el color de l'interior es vegi més intens.

En aquest saló concret, el sofà en to sorra clar i la catifa en gris pedra són la base neutra que permet que tota la resta funcioni. Sobre aquesta base, els coixins i les mantes fan la feina de connectar amb el paisatge a través del color. El coixí en terracota oxidat recull els tons del camp a la tardor. El coixí de quadres escocesos taronja porta la calidesa de la fusta i de la llum de la tarda. Les mantes en beix i gris mohair completen una paleta que, quan la mires al costat de les vistes, sembla que tot formi part del mateix món.

Crema sorra
Gris pedra
Terracota
Taronja ocre
Beix daurat
Verd molsa
Gris blavós
Cuir torrat

La fusta és l'altre gran pont entre interior i exterior. Les bigues de fusta vista creen un sostre amb caràcter que recorda els boscos de pi de l'entorn. El banc corregut sota el finestral, també de fusta, fa una doble funció: és una peça d'emmagatzematge i d'estar que porta físicament el cos fins al vidre, fins al paisatge, fins a les vistes. És una de les decisions de disseny que més ens agraden d'aquest projecte, perquè apropa la natura d'una manera molt literal i molt elegant alhora.

El cuir del puf central en to conyac és un altre to que apareix directament al paisatge: als troncs, a la terra, a les branques dels arbres sense fulles de desembre. Materials com el cuir natural, el lli sense tenyir, la llana merina o la fusta de roure tenen en comú que els seus tons són els mateixos que fa segles que fa servir la natura. Per això funcionen tan bé en cases amb vistes al camp o a la muntanya. No necessiten justificar-se: simplement encaixen.

El llum de taula de fusta amb pantalla blanca és un bon exemple de com fins i tot els objectes decoratius més petits poden participar en aquesta conversa de color. No és un llum de disseny cridaner que busca protagonisme. És una peça de caràcter orgànic que s'integra sense soroll i afegeix una capa de calidesa quan es fa fosc i el paisatge de l'altra banda del vidre desapareix.

Si haguéssim de resumir el principi en una sola idea: en una casa amb vistes, la natura ja et dona la paleta. La teva feina com a decorador és escoltar-la i respondre-hi amb coherència. Nosaltres fa més de deu anys que aprenem a fer exactament això.